Una mica sobre el Pantanal

Del viatge al Brasil el 2008, sens dubte d'un dels llocs dels que hi guardo més bon record és el Pantanal. A falta de poder visitar l'Amazones perquè ens quedava massa lluny, el Pantanal és un lloc on, en època de pluges roman inundat, però quan deixa de ploure tota la vegetació aflora. En dues paraules: IM-PRESSIONANT. També s'ha de dir que l'animal més preuat de trobar-hi és el jauar, i tot i que el nostre guia ens va prometre que el veuríem (com a tots els guiris), no el vam poder localitzar. Però vaja, en el seu moment tampoc ens va importar massa, perquè l'entorn era preciós.

 

 

Recorríem el riu que creua el Pantanal a primera hora del matí i a última del vespre, en plena calma, quan els animals tot just desperten i quan hi ha les millors llums. Vam poder veure caimans (yacaré n'hi diuen ells), tapirs, capibares, tucans, pescar piranyes que després ens vam zampar... en fi, tot un espectacle que de ben segur hauré de repetir, ara que vaig adquirint complements per la meva càmera als que podré treure molt partit!

yacaré

Boira

Un cap de setmana d'abril vaig anar a buscar boira i la vaig trobar.

ISO 100,, f/9,, 0,3 seg

No era una boira gens espessa, anava i venia molt de pressa, cadascuna de les fotos que vaig fer aquell dia és diferent. Aquesta en particular, tot i tenir mitja foto sense informació, només amb boira, m'agrada. Hi ha clarament una línia de separació entre els arbres que treuen el cap al pantà de Santa Fe, i la boira que impedeix veure l'altre costat de terra. Em dóna pau.

I sí, encara que la següent foto ens transporti a la tardor, era abril!

ISO 100,, f/9,, 1/13 seg

Art?

Avui m'ha vingut de gust penjar aquesta foto, que no sabria si definir-la com a foto artística o com a trunyo. La veritat és que tot i que buscava una mica més de moviment, a mi m'agrada.

I ja que hi som, llençaré algunes preguntes sobre el concepte "artístic", que sempre he pensat que era molt relatiu. Com pot ser que un artista només sigui reconegut un cop mort? No era igual de bona la seva obra quan era viu? Qui la interpreta? Realment l'artista volia expressar tantes coses com ens volen fer creure? Com pot ser que un quadre on només hi surt una ratlla vermella en diagonal estigui considerat una obra d'art?

Aquí més d'un (Esther penso en tu) em podria donar alguna lliçó, però és que veig que tot és susceptible de ser art!

Impala per afició

Doncs sí, a part de fotografiar per afició resulta que també en tinc d'altres (d'aficions), així que avui toca penjar un vídeo del que jo no he fet ni una sola foto, però al menys m'he currat el montatge. I és que entre el 12-15 d'Abril de 2012 es va celebrar el IX RALLY COSTA BRAVA HISTÒRIC, i com que el Moto Club Impala està plagat de bons reporters m'he permès la llicència d'apoderar-me de les seves imatges per fer un vídeo resum del que han estat aquests 3 dies de Rally.

Gràcies a tots un cop més per ser-hi!

I si voleu veure les cròniques dels impaleros participants, només cal que us passeu pel blog del Jaume http://www.montesadna.blogspot.com.es/

Primera sortida a la Costa Brava

El cap de setmana passat ens vam deixar perdre amb el Jordi per Palamós, a investigar aquests paratges que he llegit a tants i tants blogs, però que malauradament no tinc al costat de casa. Per tant, és ideal tenir un amic que et diu que té ganes d’anar a fer fotos amb tu, i poder-lo enredar portant-lo a llocs on sola fa més mandra anar.

24-105,, f 5,6,, 30 seg,, big stopper

Diguéssim que tampoc vam arribar massa d’hora, pel que aquelles platgetes que s’intueixen perfectes per ser fotografiades a primera hora del matí, no ho són tant a última hora de la tarda, així que vam aparcar a cala Castell i vam caminar una mica (tampoc massa), veient des de la distància la Foradada i baixant finalment a un destí rocós.

24-105,, f5,6,, 1/50

Fins que se’ns va fer de nit. No hi havia lluna, situació perfecta per fotografiar els estels, sempre i quan el cel sigui serè i la contaminació lumínica no sigui abundant, factors que no es complien. Així que vam decidir fer les típiques fotos a 30 segons sense bellugar-nos, fotos gracioses però gairebé mai aprofitables…

24-105 a 24mm,, f4,, 30 seg,, ISO 800,, llanterna

 Fins que va arribar l’hora d’anar-nos a zampar una bona fideuà!

Primeres fotos nocturnes

Una nit del juny passat em vaig motivar i vaig pujar a Buc de Riol a fer fotos, a veure què sortia. No hi havia lluna, condició indispensable per fotografiar els estels, però això vol dir que era molt fosc, i no podia deixar d’imaginar-me el Chinchilla sortint de la seva tenda de campanya i fotent-me un susto, així que no vaig arriscar gens. Vaig aparcar i vaig plantar el trípode al costat del cotxe, on hi havia un arbre que em podia servir de subjecte.

Vaig provar 2 tipus de fotografies diferents, la primera disparar a 30 segons màxim perquè les estrelles no sortissin mogudes, i la segona provar una exposició més llarga buscant el moviment dels estels.

La primera dificultat en la foscor és aconseguir enfocar. Lo ideal és portar un làser que no tinc, per tant vaig tirar de llanterna, perquè si bé és cert que hi ha unes taules per enfocar manualment segons focal utilitzada i distància, vaig intentar interpretar-les sense èxit (sense èxit ho vaig saber un cop a casa, per la nit i mirant la pantalleta de la càmara no s’acaba d’apreciar).

La segona dificultat era il·luminar el subjecte. Amb temps d’exposició relativament curts no passa res perquè pots fer la tàcitca prova/error fins clavar-la, però en temps llargs és més dificultós, perquè si fas una foto a 10 minuts, te n’has d’esperar 20 a veure el resultat final (10 disparant + 10 de processat), a part que la bateria es va esgotant i la son i l’avorriment poden fer acte de presència.

El millor és fer una regla de 3 quan els paràmetres a fer servir són proporcionals. És a dir, una foto a màxima obertura de diafragma, a 30 segons i a 3.200 ISO il·luminant durant 15 segons, s'haurà d'il·luminar durant 4 minuts si la disparem també a màxima obertura de diafragama, però a 8 minuts (30 seg x 2 x 2 x 2 x 2) i a 200 ISO (3.200 / 2 / 2 / 2 / 2)

Però és clar, quan busques que la llum no sigui frontal, sinó lateral per augmentar la sensació de profunditat, i a sobre vas movent la llanterna per arribar a tot el subjecte, és impossible fer exactament el mateix 2 cops, i més si en el segon cop has de fer exactament el mateix però durant més estona

f 3,5,, 30 seg,, ISO 3.200

Total, que el resultat final intentant aplicar temps proporcionals va ser falta d’il·luminació a la foto amb més temps d’exposició, tot i que la traçada dels estels m’agrada. Si en gairebé nou minuts d'exposició s’aprecia d’aquesta manera el moviment de la Terra, no em vull ni imaginar què passarà el dia que faci una foto a 30 minuts!

f 3,5,, 529 seg,, ISO 100

El mar

Com pot el mateix mar mostrar colors tan diferents?

blau intens

turquesa

plata