dissabte, 17 de març de 2012

Primeres fotos nocturnes


Una nit del juny passat em vaig motivar i vaig pujar a Buc de Riol a fer fotos, a veure què sortia. No hi havia lluna, condició indispensable per fotografiar els estels, però això vol dir que era molt fosc, i no podia deixar d’imaginar-me el Chinchilla sortint de la seva tenda de campanya i fotent-me un susto, així que no vaig arriscar gens. Vaig aparcar i vaig plantar el trípode al costat del cotxe, on hi havia un arbre que em podia servir de subjecte.

Vaig provar 2 tipus de fotografies diferents, la primera disparar a 30 segons màxim perquè les estrelles no sortissin mogudes, i la segona provar una exposició més llarga buscant el moviment dels estels.
La primera dificultat en la foscor és aconseguir enfocar. Lo ideal és portar un làser que no tinc, per tant vaig tirar de llanterna, perquè si bé és cert que hi ha unes taules per enfocar manualment segons focal utilitzada i distància, vaig intentar interpretar-les sense èxit (sense èxit ho vaig saber un cop a casa, per la nit i mirant la pantalleta de la càmara no s’acaba d’apreciar).
La segona dificultat era il·luminar el subjecte. Amb temps d’exposició relativament curts no passa res perquè pots fer la tàcitca prova/error fins clavar-la, però en temps llargs és més dificultós, perquè si fas una foto a 10 minuts, te n’has d’esperar 20 a veure el resultat final (10 disparant + 10 de processat), a part que la bateria es va esgotant i la son i l’avorriment poden fer acte de presència.
El millor és fer una regla de 3 quan els paràmetres a fer servir són proporcionals. És a dir, una foto a màxima obertura de diafragma, a 30 segons i a 3.200 ISO il·luminant durant 15 segons, s'haurà d'il·luminar durant 4 minuts si la disparem també a màxima obertura de diafragama, però a 8 minuts (30 seg x 2 x 2 x 2 x 2) i a 200 ISO (3.200 / 2 / 2 / 2 / 2)

Però és clar, quan busques que la llum no sigui frontal, sinó lateral per augmentar la sensació de profunditat, i a sobre vas movent la llanterna per arribar a tot el subjecte, és impossible fer exactament el mateix 2 cops, i més si en el segon cop has de fer exactament el mateix però durant més estona

f 3,5,, 30 seg,, ISO 3.200

Total, que el resultat final intentant aplicar temps proporcionals va ser falta d’il·luminació a la foto amb més temps d’exposició, tot i que la traçada dels estels m’agrada. Si en gairebé nou minuts d'exposició s’aprecia d’aquesta manera el moviment de la Terra, no em vull ni imaginar què passarà el dia que faci una foto a 30 minuts!


f 3,5,, 529 seg,, ISO 100

2 comentaris:

Elisabeth Gea Sastre ha dit...

Ostres, quina foto més xula! Sembla que sigui de mentida de tan maques que es veuen les estrelles!

paula ha dit...

Molt xules! entenc la intranquil.litat esperant una aparició del chinchi possiblement, sent estiu, en boles!