dimecres, 30 de novembre del 2011

Córsega, el vídeo

Avui m'ha vingut de gust penjar el vídeo del viatget d'aquest estiu, amb el permís dels meus acompanyants. Espero que us agradi!



diumenge, 27 de novembre del 2011

Jugant amb l'objectiu

El dissabte passat vaig anar a treure el cap a Sant Sadurní d’Anoia seguint els consells de la Laia, buscant els últims tons vermells i grocs de les vinyes. Però vaig fer tard. Les vinyes que encara no estaven podades tenien fulles grogues, sí, però també n’hi havia de mig podrides, per no parlar dels insectes que s’estaven menjant el raïm que quedava…
Després de les fortes pluges dels darrers dies, la collita està més que finiquitada i les vinyes estan gairebé deixades de la ma de déu. Les condicions tampoc no eren les més adequades perquè feia un dia gris, espès, mig plujós. Què podia fer davant d’aquest panorama desolador?
Doncs ja que portava tot l’arsenal i poc profit podia treure del meu polaritzador i dels meus filtres, al menys m’aprofitaria una mica del trípode. Així que em vaig posar a jugar amb el 28-200 a veure si treia alguna cosa que fós una mica especial, i bé, puc dir que el resultat no em va desagradar.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Postaleta

Tots sabem que Cadaqués és de postal. Allà és on vaig anar a fer el meu primer curs amb l’Oriol Alamany, dormint poquíssim perquè el curs anava de les llums crepusculars, i era el mes de maig, on les nits no són precisament llargues. El diumenge ens vam llevar de nit (havent dormit unes 3 horetes) per anar a buscar les vistes de Cadaqués amb la sortida de sol. No us penseu que vam caminar gaire, va ser agafar el cotxe, creuar el poble entre gent i més gent que tornava de festa (“quién pudiera…”, vaig pensar), ficar-nos per un caminet, i allà mateix on vam deixar el cotxe “vualà!”, vistes que havien de ser estupendes però que la brisa marina i la boirina ens van boicotejar.
150mm,, ISO 200,, f11,, 1/40
De tot allò només en vaig poder treure aquesta postaleta satinada, ajustant els valors al màxim amb Lightroom perquè sinó, no s’hagués vist ni l’església.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Esperant la nit

El dia que vaig anar a St. Pol, hi havia pluja d’estrelles anomenades dracònides, del rastre d’un cometa. Així que ja que hi era, vaig esperar que es fés de nit.
28mm, ISO 100, f8, v 10 seg

Sabia que seria difícil fotografiar algun estel fugaç perquè la lluna estava en quart creixent (emetent una llum del 85%) i a més a més estava ben amunt la condenada, fent molt difícil posar-t’hi d’esquenes per intentar evitar-la.
32mm, ISO 100, f6,3, v 3,2 seg

Al final, de totes les fotos que vaig fer només en vaig treure una amb un únic estel fugaç que es veiés. Per enquadrament no va ser la millor foto que vaig fer, però ja que tocava pluja d’estels l’he de posar. He de dir que la roca de primer pla la vaig estar il·luminant amb una llanterna perquè no em quedés massa fosca, i que la llum vermella que es veu al final de tot, és la contaminació lumínica d’alguna gran urbe com podria ser Barcelona (el meu sentit de la orientació mai no ha estat massa bo…).
35mm, ISO 320, f7,1, v 74 seg

dijous, 17 de novembre del 2011

Estrenant el big stopper

Fa uns dies vaig estrenar el meu big stopper de Lee, que li treu 10 passos de llum a la presa fotogràfica. Això és útil quan ens interessa captar moviments i no congelar les imatges, i és especialment interessant quan hi ha aigua pel mig. Així que per anar a estrenar el meu big stopper vaig agafar el cotxe i em vaig plantar a la platja de St. Pol. Vaig tenir sort perquè el mar estava més o menys remogut, i així és més fàcil que l’escuma de les onades provoqui una mena de tel blanc. Mireu la diferència entre congelar el moviment i deixar que les onades es passegin una estona:
73mm. ISO 100, f9, v 1/100
70mm, ISO 100, f8, v 15 seg

En aquest cas, amb 15 segons de foto en vaig tenir prou, però sempre es pot jugar a tancar una mica més el diafragma per aconseguir exposicions més llargues.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Més tardor


Ara que encara duren les tonalitats vermelloses en els boscos de Catalunya, aprofito per acabar de penjar les fotos de la sortida per Santa Fe. He de dir que trobo que l’aigua sempre dóna un plus a les fotos, els rius, els rierols, i ja no diguem el mar, tenen moltes maneres de ser fotografiats, i sempre donen un plus.
ISO 100, f11, velocitat 1/4 seg, trípode


L’Alfre em va ensenyar un arbre que deu ser dels més fotografiats de Catalunya. De fet, pocs dies després d’haver-hi anat, mirant diferents blogs que segueixo, vaig trobar una fotografia feta el dia abans que nosaltres hi vam anar.
Jo no vaig trobar la manera de fer-li una bona foto (hauré de persistir…). Quan vam arribar hi havia un grupet de persones fent un picnic just sentadets a sota l’arbre, així que vam haver d’anar a donar una volta per tornar més tard. Ja es veu que quan vam fer la foto no era la millor hora, entre d'altres coses pel cel que s’entreveu darrere l’arbre, ben blanc, a part que hi havia núvols baixos. Crec que tampoc no vaig saber donar-li l’enquadrament adequat, ja que l’arbre és molt gran, cosa que implica haver-lo de tallar (sinó la visió s'acaba perdent a l'infinit), però no vaig saber donar a les branques la magnitud que s'haguessin merescut.

ISO 400, f9, 1/4 seg, trípode

Espero poder penjar la tardor de l’any vinent una foto millor d’aquest mateix arbre!


dimecres, 9 de novembre del 2011

Córsega 2011


Les postes de sol sempre són molt agraïdes de fotografiar. Avui en penjo un parell d’aquest estiu a Córsega, quan ja quedàvem només l’Anna i jo.
Us poso en situació: Després de molt patir per si trobaríem allotjament per aquella nit, vam anar a petar a un càmping que complia les nostres espectatives. Com que vam arribar-hi al vespre, no hi havia temps d’anar a buscar un bon lloc per veure la posta de sol (a part que em sembla que l’Anna ja estava una mica fins el gorro de les meves postes), així que vaig decidir anar a buscar un lloc en el mateix càmping que em permetés fer la foto de rigor. I el vaig trobar.















Un cop el sol s’ha post, vénen uns moments en què el cel es transforma, la nit és fosca però el cel agafa uns tons vermellosos que amb llargues exposicions es tornen impressionants. La darrera foto és des del nostre mateix bungalow, esquivant una renglera d’arbustos punxants que algun il·luminat va tenir la brillant idea de posar just per tapar-nos les fantàstiques vistes que el lloc oferia.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Índia 2007

La meva primera réflex me la vaig comprar per anar a la Índia. He seleccionat 3 fotos d’aquell viatge del 2007. La primera així que la vaig fer vaig pensar en què deuria estar fent aquest home. Em vaig montar la pel·lícula que en aquesta bosseta negra hi portava alguna cosa per menjar, que estava anant a casa a dinar, i que encara li quedaven uns quants km per fer… Sigui com sigui, sempre que m’he mirat aquesta foto he sentit certa llàstima per aquest home.
En aquesta altra foto hi surt una senyora en una “haveli” (cases senyorials construïdes el s. XVIII). A la Índia i especialment a les ciutats, on l’agòbio de la multitud és considerable, em va sorprendre trobar-me aquesta senyora acomodada veient passar el temps tranquil·lament.
I la tercera és per mi la foto més sorprenent. Vam anar a infinitat de temples, i no va ser fins ben avançat el viatge que no ens vam percatar que l’interior de TOTS ells estava envaït de rat-penats. Vaig voler fer alguna foto a alguna d’aquestes “rates voladores”, i crec que no va ser fins a Barcelona que no em vaig adonar que el rat-penat tenia premi…



dijous, 3 de novembre del 2011

Sobre els retocs

Me n’he adonat que la majoria de fotògrafs reclamen la no manipulació de les fotografies, però tots ells consideren uns mínims retocs com a acceptables. Generalment parlen d’”ajustar els nivells”, que això deu voler dir tocar l’histograma i prou. Res de pujar colors o posar-hi filtres a posteriori. Estic d’acord en què una foto ben presa des d’un principi té molt més guanyat que una foto que hagi estat mal concebuda, però per això molts cops necessites tenir bon material. Em refereixo, per exemple, als filtres. La foto que penjo avui està feta amb un big stopper (de densitat neutra de 10 passos) per intentar captar l’onatge (cosa que no vaig acabar d’aconseguir), i amb un degradat neutre de 3 passos que és l’únic degradat que tinc. Tot i això, el cel em va quedar un pèl massa lluminós (que no cremat), per això vaig haver de tirar de lightroom i treure-li al cel ¾ de punts de lluminositat. Això es deu considerar trampa? De fet si el meu filtre hagués estat de 6 passos ja n’hagués tingut prou!

ABANS












                                                                                     DESPRÉS











dimarts, 1 de novembre del 2011

Castanyada

5 + Lennon en un cotxe, Osseja, mononucleosi, golfes, la Gina plora, fricandó, pomers, póker, 1r gol de Messi, eriçó, panyal que cau boca avall sobre la taula, llac, la Gina torna a plorar, 2n gol de Messi, Pantene rizos, semi-cul, arròs amb pollastre, boquilles, la Gina vomita, tanqueu la porta, llenya, el Barça fa el 5è, botifarres, piano, vidange.
Aquesta ha estat la primera part del pont, la segona a Viladrau, per sort al final de la Fira de la Castanya i amb temps per veure les bruixes i la tardor a Santa Fe amb l'Alfre com a guia. Finde completet!