dissabte, 18 de gener de 2014

Postes de sol californianes (II)



Continuem. A la següent parada ja ens havíem retrobat amb el Xavier. Aquell dia fèiem 700 km anant des de Las Vegas (així que diguéssim que la nit abans havíem anat a dormir tardet) a San Diego, a trobar-nos amb el Pere i la Maria. Però resulta que de camí ens venia el Joshua Tree (títol d’un dels discs més coneguts d’U2), un parc natural caracteritzat per un tipus de cactus-arbre molt peculiar. I és clar, era de parada obligatòria. A l’hora de la posta de sol ens trobàvem en ple parc, així que vam aprofitar per fer una paradeta per veure l’espectacle.

La part on era el sol


El cantó on iluminava
 
Un cop amagat el sol, vam agafar el cotxe i cap avall, però uns quilòmetres més enllà l’espectacle va fer que haguéssim de fer una altra parada, perquè sí o sí, allò s’havia d’observar amb la calma.




Ja després de San Diego i Los Ángeles, vam tenir un altre moment maco a Venice Beach, a les portes del Big Sur. Mentre els skaters feien de les seves aliens a l’espectacle que passava a la línia de mar, un grup de gent amb jambees varis i alguna cerveseta a sobre, ballaven a la platja a ritme de samba per celebrar que un dia més el cel es tenyia de vermell.





I ja casi de tornada a San Francisco, una de les últimes parades va ser a Monterrey. Un camp de golf espectacular a la línia mateix del mar va fer que paréssim a contemplar una posta de sol més, això sí, amb unes condicions meteorològiques més aviat adverses, amb un fort vent que feia que el fred apretés i que tenir les mans al descobert més de 2 minuts seguits, fós desagradable. Tot i així, vaig poder enganxar aquest moment amb les gavines volant sobre el mar.



I fins aquí aquesta part del viatge!

Cap comentari: