diumenge, 30 de setembre del 2012

Aus i zooms




Nakuru (Kenya) va ser el primer Parc Natural que vam visitar. No és un parc massa gran i agafa tota la zona que envolta el llac que porta el mateix nom. Un dels seus atractius són els flamencs i els pelícans, però aquest any sembla ser que havia plogut molt i el llac estava massa ple pel gust d’aquestes aus, així que n’hi havia algunes però no massa.



Per fotografiar aquests ocells vaig trobar a faltar algun teleobjectiu. Al final, la més flipada fotogràficament parlant del viatge era jo, i era la que portava menys zoom. L’Aitor i jo coincidíem amb el 70-300, però la meva càmera és full frame i la seva no, així que el meu 300 era real, mentre que l’Aitor guanyava una mica en zoom. Vaig estar mirant possibles sol·lucions, algun anell multiplicador o mirar de llogar algun tele per 20 dies, però no em sortia massa a compte. La primera opció no era vàlida perquè amb els multiplicadors perds lluminositat, i el 70-300 ja no és massa lluminós de per sí (4-5.6), així que si a sobre li havia de restar punts, no em valia la pena gastar-me els diners per una cosa que poques més vegades faria servir, i que tampoc em sol·lucionava massa res.
Qui pogués tenir un d'aquests!

diumenge, 23 de setembre del 2012

El lleó no fa por (2 de 2)


Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos amb força grups de lleones, i sovint sent dels primers a trobar-les. Ara, quan els cotxes s’avisaven per ràdio, podia arribar a passar això



El lleó mascle va ser més car de veure, i era el que feia més il·lusió, perquè tot i ser un mantingut i un envejós (veure la primera part), llueix aquella cabellera que el fa únic. És per això que després d’haver-nos passat una tarda dins un parc donant voltes intentant trobar un mascle, quan vèiem una femella ja quasi ni li fèiem cas, mentre els altres cotxes s’apilonaven per treure la millor foto.

I va ser quan anàvem circulant per un dels camins, que de sobte, com qui no vol la cosa, mentre dins el cotxe anàvem parlant vés a saber de què, que el Sandy (el nostre guia de Lilac Safari) amb veu tímida ens advertia que parat al mig del camí s’intuïa un lleó jove.

foto feta des del mòbil

Així que finalment el rei de la selva ja no només va quedar esborrat de la llista dels animals que ens faltaven per veure, sinó que encara vam tenir la sort de tornar-nos-el a trobar en una altra ocasió!




dijous, 20 de setembre del 2012

El lleó no fa por (1 de 2)



     Bé, potser una mica sí…
 



El lleó és un dels animals que ens va donar més alegries en aquest safari.
Els primers dies vam tenir la sort de trobar-nos amb diferents grups de lleones, sempre femelles, que són les que cuiden de les cries, les que cacen i en resum, les que porten els pantalons dins d’aquesta comunitat, mentre els mascles són capaços de matar els seus propis cadells (si és que són també mascles) per no tenir competència en el futur.




Els parcs naturals que hem visitat són estrictes pel què fa als horaris. Abans no es faci fosc has d’estar al teu allotjament si és que tens la sort (i els diners) de dormir a dins del parc, i si dorms a fora has d’haver sortit també abans no marxi el sol. Un dels motius d’aquesta norma és que degut a les elevades temperatures (tot i que nosaltres vam coincidir amb una època més que agradable pel que fa al termòmetre), la majoria d’animals es declaren inútils durant el dia i es passen el dia estirats sota l’ombra d’un arbre, mentre que per la nit s’activen i és quan surten a caçar.



Va ser en un d’aquests moments d’estar sortint d'un dels parcs, que vam topar amb un nombrós grup de femelles i cadells, a peu d’arbre, que ens van deleitar amb un seguit d’atacs juganers entre elles. Va ser realment espectacular per la proximitat de l’escena, perquè només ho vam presenciar 2 cotxes, i perquè a les lleones tant se’ls hi enfotia que estiguéssim allà mirant-les.


ISO 1600,, f4,, 1/40 a 75mm
ISO 1600,, f4,, 1/25 a 105mm

Fotogràficament, l’única pega va ser la poca llum que hi havia. Aquestes dues últimes fotos estan disparades a 1600 ISO, provocant força gra a les imatges tot i haver intentat minimitzar-lo amb lightroom, i haver pujat l’exposició un punt i mig.

Va ser un espectacle digne d’admirar. La llàstima va ser haver d’abandonar el lloc perquè se’ns feia tard, perquè vés a saber fins a quina hora es van quedar de farra aquell grupet de lleones. Ara, que l’arribada al lodge de nit, amb llamps de fons, per camins impracticables i amb aquell neguit de que si és fosc i punxes una roda qualsevol baixa del cotxe, també va tenir tela, no Xavi?



dijous, 13 de setembre del 2012

Les zebres són entranyables


Un dels animals que més hem vist en aquest safari ha estat la zebra. La veritat és que ens va impressionar força com tenen les ratlles perfectament definides, i com canvia el dibuix d’aquestes depenent de si la zebra és d’una regió o d’una altra.




A mi també em va transmetre la sensació de ser un animal “simpàtic”, d’aquells que si fós humà miraria de portar-se bé amb tothom. Potser perquè sembla un dels més sociables. Tan bon punt es barrejaven amb impales, com amb nyus, com amb elefants. Això sí, els lleons ben lluny.




Vam tenir la sort de presenciar la cacera d’un grup de lleones famèliques on una possible presa era un grupet de zebres que semblava no adonar-se del perill. De fet, les zebres miraven com les lleones  anaven avançant sigilosament,  però tampoc fugien, es quedaven com espectants per veure si realment anirien a per elles o no. I tot això amb aquesta benevolència de la que us parlava, com un “jo no us he fet res, no teniu motiu per atacar-me”. Per sort (no sé si més per les pròpies zebres o per nosaltres, que no volíem que prenguessin mal) les lleones van topar amb un grupet d’antílops al que finalment van atacar i van aconseguir caçar-ne un, mentre les zebres tot pasturant, continuaven el seu camí.






dijous, 6 de setembre del 2012

Anarquia


Mentre em dóno més temps per anar revelant les fotos del safari, i amb la intenció de recuperar més activitat en el blog, de moment us deixo una foto de la primavera passada, d'un rierol que em vaig trobar anant cap al Pantà de Santa Fe.


20 seg a f8 amb ISO 400 i big stopper


Crec que és una foto com molt desordenada, amb molta roca pel mig, mala herba que surt vés a saber d'on, aigua que raja per tot arreu... En fi, que és una foto molt anàrquica, però aquí la deixo per la posteritat!