divendres, 30 de març del 2012

Primera sortida a la Costa Brava


El cap de setmana passat ens vam deixar perdre amb el Jordi per Palamós, a investigar aquests paratges que he llegit a tants i tants blogs, però que malauradament no tinc al costat de casa. Per tant, és ideal tenir un amic que et diu que té ganes d’anar a fer fotos amb tu, i poder-lo enredar portant-lo a llocs on sola fa més mandra anar.

24-105,, f 5,6,, 30 seg,, big stopper

Diguéssim que tampoc vam arribar massa d’hora, pel que aquelles platgetes que s’intueixen perfectes per ser fotografiades a primera hora del matí, no ho són tant a última hora de la tarda, així que vam aparcar a cala Castell i vam caminar una mica (tampoc massa), veient des de la distància la Foradada i baixant finalment a un destí rocós.

24-105,, f5,6,, 1/50

Fins que se’ns va fer de nit. No hi havia lluna, situació perfecta per fotografiar els estels, sempre i quan el cel sigui serè i la contaminació lumínica no sigui abundant, factors que no es complien. Així que vam decidir fer les típiques fotos a 30 segons sense bellugar-nos, fotos gracioses però gairebé mai aprofitables…

24-105 a 24mm,, f4,, 30 seg,, ISO 800,, llanterna

 Fins que va arribar l’hora d’anar-nos a zampar una bona fideuà!

dissabte, 17 de març del 2012

Primeres fotos nocturnes


Una nit del juny passat em vaig motivar i vaig pujar a Buc de Riol a fer fotos, a veure què sortia. No hi havia lluna, condició indispensable per fotografiar els estels, però això vol dir que era molt fosc, i no podia deixar d’imaginar-me el Chinchilla sortint de la seva tenda de campanya i fotent-me un susto, així que no vaig arriscar gens. Vaig aparcar i vaig plantar el trípode al costat del cotxe, on hi havia un arbre que em podia servir de subjecte.

Vaig provar 2 tipus de fotografies diferents, la primera disparar a 30 segons màxim perquè les estrelles no sortissin mogudes, i la segona provar una exposició més llarga buscant el moviment dels estels.
La primera dificultat en la foscor és aconseguir enfocar. Lo ideal és portar un làser que no tinc, per tant vaig tirar de llanterna, perquè si bé és cert que hi ha unes taules per enfocar manualment segons focal utilitzada i distància, vaig intentar interpretar-les sense èxit (sense èxit ho vaig saber un cop a casa, per la nit i mirant la pantalleta de la càmara no s’acaba d’apreciar).
La segona dificultat era il·luminar el subjecte. Amb temps d’exposició relativament curts no passa res perquè pots fer la tàcitca prova/error fins clavar-la, però en temps llargs és més dificultós, perquè si fas una foto a 10 minuts, te n’has d’esperar 20 a veure el resultat final (10 disparant + 10 de processat), a part que la bateria es va esgotant i la son i l’avorriment poden fer acte de presència.
El millor és fer una regla de 3 quan els paràmetres a fer servir són proporcionals. És a dir, una foto a màxima obertura de diafragma, a 30 segons i a 3.200 ISO il·luminant durant 15 segons, s'haurà d'il·luminar durant 4 minuts si la disparem també a màxima obertura de diafragama, però a 8 minuts (30 seg x 2 x 2 x 2 x 2) i a 200 ISO (3.200 / 2 / 2 / 2 / 2)

Però és clar, quan busques que la llum no sigui frontal, sinó lateral per augmentar la sensació de profunditat, i a sobre vas movent la llanterna per arribar a tot el subjecte, és impossible fer exactament el mateix 2 cops, i més si en el segon cop has de fer exactament el mateix però durant més estona

f 3,5,, 30 seg,, ISO 3.200

Total, que el resultat final intentant aplicar temps proporcionals va ser falta d’il·luminació a la foto amb més temps d’exposició, tot i que la traçada dels estels m’agrada. Si en gairebé nou minuts d'exposició s’aprecia d’aquesta manera el moviment de la Terra, no em vull ni imaginar què passarà el dia que faci una foto a 30 minuts!


f 3,5,, 529 seg,, ISO 100

diumenge, 4 de març del 2012

El mar

Com pot el mateix mar mostrar colors tan diferents?

blau intens
turquesa
plata