dimecres, 30 de maig del 2012

Una mica sobre el Pantanal

Del viatge al Brasil el 2008, sens dubte d'un dels llocs dels que hi guardo més bon record és el Pantanal. A falta de poder visitar l'Amazones perquè ens quedava massa lluny, el Pantanal és un lloc on, en època de pluges roman inundat, però quan deixa de ploure tota la vegetació aflora. En dues paraules: IM-PRESSIONANT. També s'ha de dir que l'animal més preuat de trobar-hi és el jauar, i tot i que el nostre guia ens va prometre que el veuríem (com a tots els guiris), no el vam poder localitzar. Però vaja, en el seu moment tampoc ens va importar massa, perquè l'entorn era preciós.


 
 
Recorríem el riu que creua el Pantanal a primera hora del matí i a última del vespre, en plena calma, quan els animals tot just desperten i quan hi ha les millors llums. Vam poder veure caimans (yacaré n'hi diuen ells), tapirs, capibares, tucans, pescar piranyes que després ens vam zampar... en fi, tot un espectacle que de ben segur hauré de repetir, ara que vaig adquirint complements per la meva càmera als que podré treure molt partit!


yacaré




dimarts, 15 de maig del 2012

Boira

Un cap de setmana d'abril vaig anar a buscar boira i la vaig trobar.

ISO 100,, f/9,, 0,3 seg

No era una boira gens espessa, anava i venia molt de pressa, cadascuna de les fotos que vaig fer aquell dia és diferent. Aquesta en particular, tot i tenir mitja foto sense informació, només amb boira, m'agrada. Hi ha clarament una línia de separació entre els arbres que treuen el cap al pantà de Santa Fe, i la boira que impedeix veure l'altre costat de terra. Em dóna pau.


I sí, encara que la següent foto ens transporti a la tardor, era abril!

ISO 100,, f/9,, 1/13 seg


dijous, 3 de maig del 2012

Art?

Avui m'ha vingut de gust penjar aquesta foto, que no sabria si definir-la com a foto artística o com a trunyo. La veritat és que tot i que buscava una mica més de moviment, a mi m'agrada.


I ja que hi som, llençaré algunes preguntes sobre el concepte "artístic", que sempre he pensat que era molt relatiu. Com pot ser que un artista només sigui reconegut un cop mort? No era igual de bona la seva obra quan era viu? Qui la interpreta? Realment l'artista volia expressar tantes coses com ens volen fer creure? Com pot ser que un quadre on només hi surt una ratlla vermella en diagonal estigui considerat una obra d'art?
Aquí més d'un (Esther penso en tu) em podria donar alguna lliçó, però és que veig que tot és susceptible de ser art!