El plaer de sobreexposar

Aquest estiu he estat de safari per Kènia i Tanzània. Ha estat el primer viatge en el que he fet totes les fotos en RAW. Ara que ja les he ordenat segons preferències del muntatge posterior que faré, tocarà revelar-les, espero no tornar-me boja i aprendre a passar d’aquelles fotos no aprofitables.

De moment he decidit revelar-ne 3 per fer aquest post, aprofitant que casi per casualitat vaig descobrir que hi havia certs animals en certes situacions que quedaven molt millor si estaven sobreexposats. A part i parlant del revelat, he descobert també que és important quadrar l’enfoc (amb els paràmetres de radi, quantitat, detall i màscara), efecte que encara no domino però amb el que espero anar-m’hi familiaritzant.

300mm,, f5,6,, 1/160 seg. Amb beanbag

De fet l’efecte de la sobreexposició el vaig descobrir amb els nyus. Mira que n’havia sentit a parlar d’aquest animal, i mira que havia arribat a veure fotos que semblaven més una pintura feta amb quatre traces que no pas una foto, i mira que m’havia arribat a preguntar vegades com havien estat preses i/o revelades. I mira, al final va resultar que a mi també me’n va sortir alguna que, tot i estar sobreexposada (deixant entrar més llum de la teòricament ben exposada), vaig trobar que marcava una composició espectacular.

300mm,, f10,, 1/40 seg. Amb beanbag

Així doncs, una de les coses que he descobert en aquest viatge, és que el nyu pot ser tan lleig com fotogènic, encara que no l’enganxis jugant-se la vida en manada per arribar a l’altra banda del riu evitant ser devorat pels famèlics cocodrils.
 

105mm,, f11,, 1/80seg. Amb beanbag

Espero poder fer una bona entrega d’aquest safari que aniré destapant a mida que vagi revelant les fotos.