Les postes de sol sempre són molt agraïdes de fotografiar. Avui en penjo un parell d’aquest estiu a Córsega, quan ja quedàvem només l’Anna i jo.
Us poso en situació: Després de molt patir per si trobaríem allotjament per aquella nit, vam anar a petar a un càmping que complia les nostres espectatives. Com que vam arribar-hi al vespre, no hi havia temps d’anar a buscar un bon lloc per veure la posta de sol (a part que em sembla que l’Anna ja estava una mica fins el gorro de les meves postes), així que vaig decidir anar a buscar un lloc en el mateix càmping que em permetés fer la foto de rigor. I el vaig trobar.
Un cop el sol s’ha post, vénen uns moments en què el cel es transforma, la nit és fosca però el cel agafa uns tons vermellosos que amb llargues exposicions es tornen impressionants. La darrera foto és des del nostre mateix bungalow, esquivant una renglera d’arbustos punxants que algun il·luminat va tenir la brillant idea de posar just per tapar-nos les fantàstiques vistes que el lloc oferia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada