dijous, 20 de setembre de 2012

El lleó no fa por (1 de 2)



     Bé, potser una mica sí…
 



El lleó és un dels animals que ens va donar més alegries en aquest safari.
Els primers dies vam tenir la sort de trobar-nos amb diferents grups de lleones, sempre femelles, que són les que cuiden de les cries, les que cacen i en resum, les que porten els pantalons dins d’aquesta comunitat, mentre els mascles són capaços de matar els seus propis cadells (si és que són també mascles) per no tenir competència en el futur.




Els parcs naturals que hem visitat són estrictes pel què fa als horaris. Abans no es faci fosc has d’estar al teu allotjament si és que tens la sort (i els diners) de dormir a dins del parc, i si dorms a fora has d’haver sortit també abans no marxi el sol. Un dels motius d’aquesta norma és que degut a les elevades temperatures (tot i que nosaltres vam coincidir amb una època més que agradable pel que fa al termòmetre), la majoria d’animals es declaren inútils durant el dia i es passen el dia estirats sota l’ombra d’un arbre, mentre que per la nit s’activen i és quan surten a caçar.



Va ser en un d’aquests moments d’estar sortint d'un dels parcs, que vam topar amb un nombrós grup de femelles i cadells, a peu d’arbre, que ens van deleitar amb un seguit d’atacs juganers entre elles. Va ser realment espectacular per la proximitat de l’escena, perquè només ho vam presenciar 2 cotxes, i perquè a les lleones tant se’ls hi enfotia que estiguéssim allà mirant-les.


ISO 1600,, f4,, 1/40 a 75mm
ISO 1600,, f4,, 1/25 a 105mm

Fotogràficament, l’única pega va ser la poca llum que hi havia. Aquestes dues últimes fotos estan disparades a 1600 ISO, provocant força gra a les imatges tot i haver intentat minimitzar-lo amb lightroom, i haver pujat l’exposició un punt i mig.

Va ser un espectacle digne d’admirar. La llàstima va ser haver d’abandonar el lloc perquè se’ns feia tard, perquè vés a saber fins a quina hora es van quedar de farra aquell grupet de lleones. Ara, que l’arribada al lodge de nit, amb llamps de fons, per camins impracticables i amb aquell neguit de que si és fosc i punxes una roda qualsevol baixa del cotxe, també va tenir tela, no Xavi?



1 comentari:

Luli ha dit...

SUS!!!! Però quines peasso fotus! Increïbles, i quins records! Bru-tal ! Volem més fotosssss!!!