Zanzíbar: última parada

El viatge d'aquest estiu va acabar amb uns dies de relax absolut a Zanzíbar. Tenia moltes esperances fotogràficament parlant, ja que uns dies dormíem a la costa Est, des d'on podria veure les sortides de sol, i uns altres dia a la costa Oest. Pel que fa a les matinades, només vaig aconseguir llevar-me abans de les 06:00 un dia, i em va sortir el tret per la culata perquè el cel estava tot encapotat. Per contra, sempre recordaré aquell matí perquè just quan em sonava el despertador, rebia un Wats App del Xavier que per fi havia aconseguit modernitzar el seu mòbil als Estats Units, i ja podia comunicar-se lliurement.

D'aquell matí en va quedar aquesta foto:

f4,, 1/15 seg. Amb trípode

Pel que fa als dies que dormíem a la costa oest, vam tenir una mica de tot: Una posta de sol que coincidia amb la final de bàsquet dels Jocs Olímpics; una colada (en va) en un complex hoteler en construcció amb unes vistes espectaculars, on semblàvem "La Colla dels Cinc", perseguits per un guàrdia de seguretat i fins i tot acompanyats d'un gos; una tornada al nostre lodge mentre els últims reflexes del sol als núvols s'intuien preciosos... I finalment una posta de sol com déu mana, desde "casa" nostra, podent fer infinitat de fotos i gaudint de l'espectacle.

f6,3,, 1/80 seg

f10,, 1/80 seg

ISO 400,, f11,, 1/10 seg. Amb trípode

Postes de sol

Kenya està just per sota l'equador, per això allà sempre tenen 12 hores de sol, de 6:00 a 18:00. Pels horaris que fèiem era complicat enganxar la sortida de sol, ja que quan dormíem en lodges els primers quilòmetres eren per entrar als Parcs, i quan dormíem en càmpings la primera hora del matí la dedicàvem a desmontar tendes perquè viatjaven amb nosaltres.

En canvi sí que vam poder apreciar diferents postes de sol des de dins mateix dels Parcs que visitàvem. Aquí en van dos exemples.

Massai Mara. 105 mm, f 8,, 1/125

Massai Mara. 105 mm, f 5,6,, 1/250

Un any de blog!

     I per celebrar-ho, una foto-quadre de l'animal més fotogènic del safari!

Nyus vorejant un llac salat a NgoroNgoro, amb uns rosats flamencs de fons

Paissatges en moviment

Els paissatges que hem vist en aquest safari també han estat espectaculars.

Cada Parc Natural tenia el seu encant. A part de Nakuru del que ja n’he parlat, també vam visitar Massai Mara encara dins de Kenya, i el Serengeti i l’Ngoro Ngoro a Tanzània. L’Ngoro Ngoro és un Parc que queda dins el cràter d’un volcà inactiu actualment, a 2.000 metres d’alçada, que també té el seu petit llac salat i un paissatge d’allò més variat. A mi és el que em va agradar més, i això que no vam tenir temps de veure la part més boscosa ja que la caçera que vam poder presenciar en directe se’ns va menjar tot el matí.

I per cert, Serengeti vol dir “esplanada sense fi”.

Massai Mara. ISO 100,, f4,, 1/1000 i bean bag

Serengeti. ISO 100,, f4,, 1/1000 i bean bag

No sempre hi havia temps per parar a fer la foto, així que sovint les feia de peu a dins la furgo entre sotrac i sotrac i amb l’ajuda de la meva inestimable “bean bag”. Les dues fotos anteriors i la que ve a continuació en són un exemple.

Massai Mara. f6,3,, 1/500 i bean bag

I quan l’espectacularitat de l’escena ja no es podia obviar i li demanàvem al Sandy que parés, era perquè vèiem espectacles com aquest…

Serengeti. 230mm,, ISO 100,, f10,, 1/100 i bean bag

Aus i zooms

Nakuru (Kenya) va ser el primer Parc Natural que vam visitar. No és un parc massa gran i agafa tota la zona que envolta el llac que porta el mateix nom. Un dels seus atractius són els flamencs i els pelícans, però aquest any sembla ser que havia plogut molt i el llac estava massa ple pel gust d’aquestes aus, així que n’hi havia algunes però no massa.

Per fotografiar aquests ocells vaig trobar a faltar algun teleobjectiu. Al final, la més flipada fotogràficament parlant del viatge era jo, i era la que portava menys zoom. L’Aitor i jo coincidíem amb el 70-300, però la meva càmera és full frame i la seva no, així que el meu 300 era real, mentre que l’Aitor guanyava una mica en zoom. Vaig estar mirant possibles sol·lucions, algun anell multiplicador o mirar de llogar algun tele per 20 dies, però no em sortia massa a compte. La primera opció no era vàlida perquè amb els multiplicadors perds lluminositat, i el 70-300 ja no és massa lluminós de per sí (4-5.6), així que si a sobre li havia de restar punts, no em valia la pena gastar-me els diners per una cosa que poques més vegades faria servir, i que tampoc em sol·lucionava massa res.

Qui pogués tenir un d'aquests!

El lleó no fa por (2 de 2)

Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos amb força grups de lleones, i sovint sent dels primers a trobar-les. Ara, quan els cotxes s’avisaven per ràdio, podia arribar a passar això

El lleó mascle va ser més car de veure, i era el que feia més il·lusió, perquè tot i ser un mantingut i un envejós (veure la primera part), llueix aquella cabellera que el fa únic. És per això que després d’haver-nos passat una tarda dins un parc donant voltes intentant trobar un mascle, quan vèiem una femella ja quasi ni li fèiem cas, mentre els altres cotxes s’apilonaven per treure la millor foto.

I va ser quan anàvem circulant per un dels camins, que de sobte, com qui no vol la cosa, mentre dins el cotxe anàvem parlant vés a saber de què, que el Sandy (el nostre guia de Lilac Safari) amb veu tímida ens advertia que parat al mig del camí s’intuïa un lleó jove.

foto feta des del mòbil

Així que finalment el rei de la selva ja no només va quedar esborrat de la llista dels animals que ens faltaven per veure, sinó que encara vam tenir la sort de tornar-nos-el a trobar en una altra ocasió!

El lleó no fa por (1 de 2)

     Bé, potser una mica sí…
 

El lleó és un dels animals que ens va donar més alegries en aquest safari.

Els primers dies vam tenir la sort de trobar-nos amb diferents grups de lleones, sempre femelles, que són les que cuiden de les cries, les que cacen i en resum, les que porten els pantalons dins d’aquesta comunitat, mentre els mascles són capaços de matar els seus propis cadells (si és que són també mascles) per no tenir competència en el futur.

Els parcs naturals que hem visitat són estrictes pel què fa als horaris. Abans no es faci fosc has d’estar al teu allotjament si és que tens la sort (i els diners) de dormir a dins del parc, i si dorms a fora has d’haver sortit també abans no marxi el sol. Un dels motius d’aquesta norma és que degut a les elevades temperatures (tot i que nosaltres vam coincidir amb una època més que agradable pel que fa al termòmetre), la majoria d’animals es declaren inútils durant el dia i es passen el dia estirats sota l’ombra d’un arbre, mentre que per la nit s’activen i és quan surten a caçar.

Va ser en un d’aquests moments d’estar sortint d'un dels parcs, que vam topar amb un nombrós grup de femelles i cadells, a peu d’arbre, que ens van deleitar amb un seguit d’atacs juganers entre elles. Va ser realment espectacular per la proximitat de l’escena, perquè només ho vam presenciar 2 cotxes, i perquè a les lleones tant se’ls hi enfotia que estiguéssim allà mirant-les.

ISO 1600,, f4,, 1/40 a 75mm

ISO 1600,, f4,, 1/25 a 105mm

Fotogràficament, l’única pega va ser la poca llum que hi havia. Aquestes dues últimes fotos estan disparades a 1600 ISO, provocant força gra a les imatges tot i haver intentat minimitzar-lo amb lightroom, i haver pujat l’exposició un punt i mig.

Va ser un espectacle digne d’admirar. La llàstima va ser haver d’abandonar el lloc perquè se’ns feia tard, perquè vés a saber fins a quina hora es van quedar de farra aquell grupet de lleones. Ara, que l’arribada al lodge de nit, amb llamps de fons, per camins impracticables i amb aquell neguit de que si és fosc i punxes una roda qualsevol baixa del cotxe, també va tenir tela, no Xavi?

Les zebres són entranyables

Un dels animals que més hem vist en aquest safari ha estat la zebra. La veritat és que ens va impressionar força com tenen les ratlles perfectament definides, i com canvia el dibuix d’aquestes depenent de si la zebra és d’una regió o d’una altra.

A mi també em va transmetre la sensació de ser un animal “simpàtic”, d’aquells que si fós humà miraria de portar-se bé amb tothom. Potser perquè sembla un dels més sociables. Tan bon punt es barrejaven amb impales, com amb nyus, com amb elefants. Això sí, els lleons ben lluny.

Vam tenir la sort de presenciar la cacera d’un grup de lleones famèliques on una possible presa era un grupet de zebres que semblava no adonar-se del perill. De fet, les zebres miraven com les lleones  anaven avançant sigilosament,  però tampoc fugien, es quedaven com espectants per veure si realment anirien a per elles o no. I tot això amb aquesta benevolència de la que us parlava, com un “jo no us he fet res, no teniu motiu per atacar-me”. Per sort (no sé si més per les pròpies zebres o per nosaltres, que no volíem que prenguessin mal) les lleones van topar amb un grupet d’antílops al que finalment van atacar i van aconseguir caçar-ne un, mentre les zebres tot pasturant, continuaven el seu camí.

El plaer de sobreexposar

Aquest estiu he estat de safari per Kènia i Tanzània. Ha estat el primer viatge en el que he fet totes les fotos en RAW. Ara que ja les he ordenat segons preferències del muntatge posterior que faré, tocarà revelar-les, espero no tornar-me boja i aprendre a passar d’aquelles fotos no aprofitables.

De moment he decidit revelar-ne 3 per fer aquest post, aprofitant que casi per casualitat vaig descobrir que hi havia certs animals en certes situacions que quedaven molt millor si estaven sobreexposats. A part i parlant del revelat, he descobert també que és important quadrar l’enfoc (amb els paràmetres de radi, quantitat, detall i màscara), efecte que encara no domino però amb el que espero anar-m’hi familiaritzant.

300mm,, f5,6,, 1/160 seg. Amb beanbag

De fet l’efecte de la sobreexposició el vaig descobrir amb els nyus. Mira que n’havia sentit a parlar d’aquest animal, i mira que havia arribat a veure fotos que semblaven més una pintura feta amb quatre traces que no pas una foto, i mira que m’havia arribat a preguntar vegades com havien estat preses i/o revelades. I mira, al final va resultar que a mi també me’n va sortir alguna que, tot i estar sobreexposada (deixant entrar més llum de la teòricament ben exposada), vaig trobar que marcava una composició espectacular.

300mm,, f10,, 1/40 seg. Amb beanbag

Així doncs, una de les coses que he descobert en aquest viatge, és que el nyu pot ser tan lleig com fotogènic, encara que no l’enganxis jugant-se la vida en manada per arribar a l’altra banda del riu evitant ser devorat pels famèlics cocodrils.
 

105mm,, f11,, 1/80seg. Amb beanbag

Espero poder fer una bona entrega d’aquest safari que aniré destapant a mida que vagi revelant les fotos.