Fa uns anys esperava la Nit de Nadal amb moltes ganes, ja no tant com a nit de reunió familiar, sinó com a nit de festa. Era tradició trobar-nos després dels respecitus sopars amb la gent de Viladrau a algun bar, i acabar la nit a alguna discoteca ballant, generalment a l’entorn pijo de Jimmy’s. Fins i tot abans d’arribar als 18, havíem intentat colar-nos des del pàrquing. Qualsevol resultat que no fós acabar ballant allà dins era un fracàs. I quantes nits del 24 havíem arribat a casa que ja sortia el sol, dormint unes poques hores per recuperar-te i l’endemà santíssim dinar un altre cop.
Però els anys han anat passant i sembla ser que les prioritats canvien. Així que ahir, l’objectiu de la nit era arribar a Santa Maria del Mar a les 23:45 per veure en directe el Cant de la Sibil·la. L’Esther portava varios anys dient-me que era un espectacle elegant i maco, i finalment em va convèncer per anar-hi, amb la Marta i el Marc.
Però és clar, si sumem la nostra puntualitat a la sobretaula dels sopars de Nadal, ens trobem amb què les 23:45 és una mica aviat, així que vam arribar a “misses dites”, o potser hauria de dir a “sibil·les cantades”.
I què s’hi fa després del Cant de la Sibil·la a Santa Maria del Mar? Doncs la Missa del Gall, que és el que vam acabar enganxant.
Jo, que deuria fer uns 25 anys que no assistia a una missa, ja m’hi veieu, canviant Jimmy’s per Sermó, això sí, el capellà va tenir consideració pels pocs estrangers que hi havia, i anava combinant català amb castellà, com si fós el mateix Albert Rivera.
I l’any vinent, ja veurem on acabem la nit.
