dimarts, 18 de desembre del 2012

Últims colors de tardor

Aquí va l'última escapadeta que vaig fer a Santa Fe, pel pont del desembre.
Aquest salt d'aigua ja l'havia fotografiat anteriorment, i la veritat és que va ser grata la sorpresa dels dibuixets que feien aquestes fulles sobre l'aigua. Llàstima del reflex del cel ennuvolat que surt a baix a la dreta.



Aquesta altra foto la vaig fer sense trípode i movent el zoom mentre la feia, no està mal, no?


divendres, 30 de novembre del 2012

Zanzíbar: última parada


El viatge d'aquest estiu va acabar amb uns dies de relax absolut a Zanzíbar. Tenia moltes esperances fotogràficament parlant, ja que uns dies dormíem a la costa Est, des d'on podria veure les sortides de sol, i uns altres dia a la costa Oest. Pel que fa a les matinades, només vaig aconseguir llevar-me abans de les 06:00 un dia, i em va sortir el tret per la culata perquè el cel estava tot encapotat. Per contra, sempre recordaré aquell matí perquè just quan em sonava el despertador, rebia un Wats App del Xavier que per fi havia aconseguit modernitzar el seu mòbil als Estats Units, i ja podia comunicar-se lliurement.

D'aquell matí en va quedar aquesta foto:

f4,, 1/15 seg. Amb trípode


Pel que fa als dies que dormíem a la costa oest, vam tenir una mica de tot: Una posta de sol que coincidia amb la final de bàsquet dels Jocs Olímpics; una colada (en va) en un complex hoteler en construcció amb unes vistes espectaculars, on semblàvem "La Colla dels Cinc", perseguits per un guàrdia de seguretat i fins i tot acompanyats d'un gos; una tornada al nostre lodge mentre els últims reflexes del sol als núvols s'intuien preciosos... I finalment una posta de sol com déu mana, desde "casa" nostra, podent fer infinitat de fotos i gaudint de l'espectacle.


f6,3,, 1/80 seg

f10,, 1/80 seg


ISO 400,, f11,, 1/10 seg. Amb trípode

diumenge, 18 de novembre del 2012

Tardor again

Fa 15 dies vaig anar a Santa Fe. Sembla ser que aquest any la tardor ha trigat una mica a arribar, al menys respecte l'any passat. Hi havia hagut uns dies de vent que havien provocat que totes les fulles vermelles dels arbres estiguessin al terra, mentre els arbres mantenien aquelles fulles verdes o grogues que encara no havien acabat de vestir-se de tardor.

f11,, 1/8 seg amb el 28-200 i filtre polaritzador

Com que últimament m'apunto a totes les sortides del Moto Club, em queda poc temps per fer excursions fotogràfiques, així que quan vaig a fer fotos m'he de conformar amb l'estat del paissatge i amb el dia que faci, ja sigui serè, tapat, plujós o emboirat.


f14,, 10 seg

f22,, 15 seg


A veure si la setmana que ve, cap de setmana de treva motorística i d'eleccions, tinc l'oportunitat de tornar a visitar algun paratge de tardor!

diumenge, 4 de novembre del 2012

Postes de sol

Kenya està just per sota l'equador, per això allà sempre tenen 12 hores de sol, de 6:00 a 18:00. Pels horaris que fèiem era complicat enganxar la sortida de sol, ja que quan dormíem en lodges els primers quilòmetres eren per entrar als Parcs, i quan dormíem en càmpings la primera hora del matí la dedicàvem a desmontar tendes perquè viatjaven amb nosaltres.
En canvi sí que vam poder apreciar diferents postes de sol des de dins mateix dels Parcs que visitàvem. Aquí en van dos exemples.

Massai Mara. 105 mm, f 8,, 1/125

Massai Mara. 105 mm, f 5,6,, 1/250

dijous, 25 d’octubre del 2012

Un any de blog!

     I per celebrar-ho, una foto-quadre de l'animal més fotogènic del safari!

Nyus vorejant un llac salat a NgoroNgoro, amb uns rosats flamencs de fons

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Paissatges en moviment


Els paissatges que hem vist en aquest safari també han estat espectaculars.
Cada Parc Natural tenia el seu encant. A part de Nakuru del que ja n’he parlat, també vam visitar Massai Mara encara dins de Kenya, i el Serengeti i l’Ngoro Ngoro a Tanzània. L’Ngoro Ngoro és un Parc que queda dins el cràter d’un volcà inactiu actualment, a 2.000 metres d’alçada, que també té el seu petit llac salat i un paissatge d’allò més variat. A mi és el que em va agradar més, i això que no vam tenir temps de veure la part més boscosa ja que la caçera que vam poder presenciar en directe se’ns va menjar tot el matí.
I per cert, Serengeti vol dir “esplanada sense fi”.

Massai Mara. ISO 100,, f4,, 1/1000 i bean bag



Serengeti. ISO 100,, f4,, 1/1000 i bean bag


No sempre hi havia temps per parar a fer la foto, així que sovint les feia de peu a dins la furgo entre sotrac i sotrac i amb l’ajuda de la meva inestimable “bean bag”. Les dues fotos anteriors i la que ve a continuació en són un exemple.

Massai Mara. f6,3,, 1/500 i bean bag


I quan l’espectacularitat de l’escena ja no es podia obviar i li demanàvem al Sandy que parés, era perquè vèiem espectacles com aquest…

Serengeti. 230mm,, ISO 100,, f10,, 1/100 i bean bag

diumenge, 30 de setembre del 2012

Aus i zooms




Nakuru (Kenya) va ser el primer Parc Natural que vam visitar. No és un parc massa gran i agafa tota la zona que envolta el llac que porta el mateix nom. Un dels seus atractius són els flamencs i els pelícans, però aquest any sembla ser que havia plogut molt i el llac estava massa ple pel gust d’aquestes aus, així que n’hi havia algunes però no massa.



Per fotografiar aquests ocells vaig trobar a faltar algun teleobjectiu. Al final, la més flipada fotogràficament parlant del viatge era jo, i era la que portava menys zoom. L’Aitor i jo coincidíem amb el 70-300, però la meva càmera és full frame i la seva no, així que el meu 300 era real, mentre que l’Aitor guanyava una mica en zoom. Vaig estar mirant possibles sol·lucions, algun anell multiplicador o mirar de llogar algun tele per 20 dies, però no em sortia massa a compte. La primera opció no era vàlida perquè amb els multiplicadors perds lluminositat, i el 70-300 ja no és massa lluminós de per sí (4-5.6), així que si a sobre li havia de restar punts, no em valia la pena gastar-me els diners per una cosa que poques més vegades faria servir, i que tampoc em sol·lucionava massa res.
Qui pogués tenir un d'aquests!

diumenge, 23 de setembre del 2012

El lleó no fa por (2 de 2)


Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos amb força grups de lleones, i sovint sent dels primers a trobar-les. Ara, quan els cotxes s’avisaven per ràdio, podia arribar a passar això



El lleó mascle va ser més car de veure, i era el que feia més il·lusió, perquè tot i ser un mantingut i un envejós (veure la primera part), llueix aquella cabellera que el fa únic. És per això que després d’haver-nos passat una tarda dins un parc donant voltes intentant trobar un mascle, quan vèiem una femella ja quasi ni li fèiem cas, mentre els altres cotxes s’apilonaven per treure la millor foto.

I va ser quan anàvem circulant per un dels camins, que de sobte, com qui no vol la cosa, mentre dins el cotxe anàvem parlant vés a saber de què, que el Sandy (el nostre guia de Lilac Safari) amb veu tímida ens advertia que parat al mig del camí s’intuïa un lleó jove.

foto feta des del mòbil

Així que finalment el rei de la selva ja no només va quedar esborrat de la llista dels animals que ens faltaven per veure, sinó que encara vam tenir la sort de tornar-nos-el a trobar en una altra ocasió!




dijous, 20 de setembre del 2012

El lleó no fa por (1 de 2)



     Bé, potser una mica sí…
 



El lleó és un dels animals que ens va donar més alegries en aquest safari.
Els primers dies vam tenir la sort de trobar-nos amb diferents grups de lleones, sempre femelles, que són les que cuiden de les cries, les que cacen i en resum, les que porten els pantalons dins d’aquesta comunitat, mentre els mascles són capaços de matar els seus propis cadells (si és que són també mascles) per no tenir competència en el futur.




Els parcs naturals que hem visitat són estrictes pel què fa als horaris. Abans no es faci fosc has d’estar al teu allotjament si és que tens la sort (i els diners) de dormir a dins del parc, i si dorms a fora has d’haver sortit també abans no marxi el sol. Un dels motius d’aquesta norma és que degut a les elevades temperatures (tot i que nosaltres vam coincidir amb una època més que agradable pel que fa al termòmetre), la majoria d’animals es declaren inútils durant el dia i es passen el dia estirats sota l’ombra d’un arbre, mentre que per la nit s’activen i és quan surten a caçar.



Va ser en un d’aquests moments d’estar sortint d'un dels parcs, que vam topar amb un nombrós grup de femelles i cadells, a peu d’arbre, que ens van deleitar amb un seguit d’atacs juganers entre elles. Va ser realment espectacular per la proximitat de l’escena, perquè només ho vam presenciar 2 cotxes, i perquè a les lleones tant se’ls hi enfotia que estiguéssim allà mirant-les.


ISO 1600,, f4,, 1/40 a 75mm
ISO 1600,, f4,, 1/25 a 105mm

Fotogràficament, l’única pega va ser la poca llum que hi havia. Aquestes dues últimes fotos estan disparades a 1600 ISO, provocant força gra a les imatges tot i haver intentat minimitzar-lo amb lightroom, i haver pujat l’exposició un punt i mig.

Va ser un espectacle digne d’admirar. La llàstima va ser haver d’abandonar el lloc perquè se’ns feia tard, perquè vés a saber fins a quina hora es van quedar de farra aquell grupet de lleones. Ara, que l’arribada al lodge de nit, amb llamps de fons, per camins impracticables i amb aquell neguit de que si és fosc i punxes una roda qualsevol baixa del cotxe, també va tenir tela, no Xavi?



dijous, 13 de setembre del 2012

Les zebres són entranyables


Un dels animals que més hem vist en aquest safari ha estat la zebra. La veritat és que ens va impressionar força com tenen les ratlles perfectament definides, i com canvia el dibuix d’aquestes depenent de si la zebra és d’una regió o d’una altra.




A mi també em va transmetre la sensació de ser un animal “simpàtic”, d’aquells que si fós humà miraria de portar-se bé amb tothom. Potser perquè sembla un dels més sociables. Tan bon punt es barrejaven amb impales, com amb nyus, com amb elefants. Això sí, els lleons ben lluny.




Vam tenir la sort de presenciar la cacera d’un grup de lleones famèliques on una possible presa era un grupet de zebres que semblava no adonar-se del perill. De fet, les zebres miraven com les lleones  anaven avançant sigilosament,  però tampoc fugien, es quedaven com espectants per veure si realment anirien a per elles o no. I tot això amb aquesta benevolència de la que us parlava, com un “jo no us he fet res, no teniu motiu per atacar-me”. Per sort (no sé si més per les pròpies zebres o per nosaltres, que no volíem que prenguessin mal) les lleones van topar amb un grupet d’antílops al que finalment van atacar i van aconseguir caçar-ne un, mentre les zebres tot pasturant, continuaven el seu camí.






dijous, 6 de setembre del 2012

Anarquia


Mentre em dóno més temps per anar revelant les fotos del safari, i amb la intenció de recuperar més activitat en el blog, de moment us deixo una foto de la primavera passada, d'un rierol que em vaig trobar anant cap al Pantà de Santa Fe.


20 seg a f8 amb ISO 400 i big stopper


Crec que és una foto com molt desordenada, amb molta roca pel mig, mala herba que surt vés a saber d'on, aigua que raja per tot arreu... En fi, que és una foto molt anàrquica, però aquí la deixo per la posteritat!


dimarts, 28 d’agost del 2012

El plaer de sobreexposar


Aquest estiu he estat de safari per Kènia i Tanzània. Ha estat el primer viatge en el que he fet totes les fotos en RAW. Ara que ja les he ordenat segons preferències del muntatge posterior que faré, tocarà revelar-les, espero no tornar-me boja i aprendre a passar d’aquelles fotos no aprofitables.
De moment he decidit revelar-ne 3 per fer aquest post, aprofitant que casi per casualitat vaig descobrir que hi havia certs animals en certes situacions que quedaven molt millor si estaven sobreexposats. A part i parlant del revelat, he descobert també que és important quadrar l’enfoc (amb els paràmetres de radi, quantitat, detall i màscara), efecte que encara no domino però amb el que espero anar-m’hi familiaritzant.


300mm,, f5,6,, 1/160 seg. Amb beanbag

De fet l’efecte de la sobreexposició el vaig descobrir amb els nyus. Mira que n’havia sentit a parlar d’aquest animal, i mira que havia arribat a veure fotos que semblaven més una pintura feta amb quatre traces que no pas una foto, i mira que m’havia arribat a preguntar vegades com havien estat preses i/o revelades. I mira, al final va resultar que a mi també me’n va sortir alguna que, tot i estar sobreexposada (deixant entrar més llum de la teòricament ben exposada), vaig trobar que marcava una composició espectacular.

300mm,, f10,, 1/40 seg. Amb beanbag


Així doncs, una de les coses que he descobert en aquest viatge, és que el nyu pot ser tan lleig com fotogènic, encara que no l’enganxis jugant-se la vida en manada per arribar a l’altra banda del riu evitant ser devorat pels famèlics cocodrils.
 
105mm,, f11,, 1/80seg. Amb beanbag

Espero poder fer una bona entrega d’aquest safari que aniré destapant a mida que vagi revelant les fotos.

  
 

diumenge, 8 de juliol del 2012

Curs a la Garrotxa


Dissabte passat vaig fer el meu segon curs de fotografia, organitzat per Espai Fotogràfic i amb l'Oriol Alamany de professor, aquest cop per La Garrotxa. Havíem quedat a les 09:15 a Sant Joan de les Fonts. Allà vam estar tot el matí sota una forta calor fent una excursió per la zona. Pel meu gust massa calitja a l'ambient i molta roca al paisatge, factors que si més no, em van servir per veure que d'on no n'hi ha és difícil que en raji, així que si vols treure algo de profit has d'"estrujar" la creativitat. 

50mm f8,, 0,4 seg i trípode
90mm f6,3,, 0,8 seg i trípode


Així que el matí em va servir més per intercanviar opinions i aprendre tècniques que no pas per fer anar la creativitat.

Després vam anar a dinar a Olot, on l'Oriol va aprofitar per ensenyar-nos algunes de les fots que havia fet pel matí, tot explicant-nos alguna coseta sobre el revelat RAW.

Mentre esperàvem que el sol baixés vam fer una volteta més per una zona una mica més verda i inclús amb una mica d'aigua, que sempre fa més agradables les fotos, encara que aquesta estigui estancada.

105mm f6,3,, 1/40 seg


Per tancar el curs ens vam dirigir cap al volcà del Croscat, volcà que amaga una petita història que jo desconeixia, i és que resulta que cap els anys 60 va patir una forta explotació industrial amb extraccions de greda, un dels millors aïllants per a la construcció. Per sort els moviments socials van aconseguir aturar i protegir el volcà. El cas és que avui per avui, el volcà té la seva forma de con tota plena d'arbres, però és com si li haguessin robat un "quesito", per tant té tota una part de la muntanya retallada i sense arbres.

105mm ISO 200 f7,1,, 1/10 seg i trípode


Aquí el paisatge ja era espectacular, llàstima no haver-hi pogut passar més hores de les que hi vam ser. A mi em va impressionar molt que, 10.500 anys després que aquest volcà hagués esclatat, la seva composició mineral s'hagi mantingut tal qual, i a més a més mostrant una àmplia gamma de colors.

90mm ISO 200 f7,1,, 1/4 seg i trípode
70mm ISO 200 f8,, 0,4 seg i trípode










I per acabar-ho de rematar, quan ja marxàvem el sol que tant ens havia fet suar durant tot el dia ens va premiar amb una fantàstica posta al darrere del Taga.

200mm f5,6,, 1/100



I aquí va la clàssica foto de grup (què ho fa que en els cursos de fotografia sempre hi hagi més homes que dones?), amb unes grenyes que porto que així que em vaig veure no vaig trigar més de 20 hores en posar-hi remei...


dimarts, 12 de juny del 2012

Per molts anys!


En aquest post penjo una foto que com a mínim tenen 300 persones, feta en aquest cas per l'incondicional Pere Nubiola, ja que és l'única que he trobat feta amb un angular.

Això sí, per mi és sens dubte la imatge de la setmana, la imatge del 50 aniversari de la Montesa Impala, la de la Impalada 2012 que va aconseguir reunir unes 350 persones en 320 Impales, en una jornada on gràcies al Moto Club Impala de nou, tot va sortir rodó.

Així que he volgut que quedi aquí per la posteritat, i que per molts més anys... VIVA!

Ja està acabat el vídeo-resum del que va ser aquell dia.


dimecres, 30 de maig del 2012

Una mica sobre el Pantanal

Del viatge al Brasil el 2008, sens dubte d'un dels llocs dels que hi guardo més bon record és el Pantanal. A falta de poder visitar l'Amazones perquè ens quedava massa lluny, el Pantanal és un lloc on, en època de pluges roman inundat, però quan deixa de ploure tota la vegetació aflora. En dues paraules: IM-PRESSIONANT. També s'ha de dir que l'animal més preuat de trobar-hi és el jauar, i tot i que el nostre guia ens va prometre que el veuríem (com a tots els guiris), no el vam poder localitzar. Però vaja, en el seu moment tampoc ens va importar massa, perquè l'entorn era preciós.


 
 
Recorríem el riu que creua el Pantanal a primera hora del matí i a última del vespre, en plena calma, quan els animals tot just desperten i quan hi ha les millors llums. Vam poder veure caimans (yacaré n'hi diuen ells), tapirs, capibares, tucans, pescar piranyes que després ens vam zampar... en fi, tot un espectacle que de ben segur hauré de repetir, ara que vaig adquirint complements per la meva càmera als que podré treure molt partit!


yacaré




dimarts, 15 de maig del 2012

Boira

Un cap de setmana d'abril vaig anar a buscar boira i la vaig trobar.

ISO 100,, f/9,, 0,3 seg

No era una boira gens espessa, anava i venia molt de pressa, cadascuna de les fotos que vaig fer aquell dia és diferent. Aquesta en particular, tot i tenir mitja foto sense informació, només amb boira, m'agrada. Hi ha clarament una línia de separació entre els arbres que treuen el cap al pantà de Santa Fe, i la boira que impedeix veure l'altre costat de terra. Em dóna pau.


I sí, encara que la següent foto ens transporti a la tardor, era abril!

ISO 100,, f/9,, 1/13 seg