Un dels
animals que més hem vist en aquest safari ha estat la zebra. La veritat és que
ens va impressionar força com tenen les ratlles perfectament definides, i com
canvia el dibuix d’aquestes depenent de si la zebra és d’una regió o d’una
altra.
A mi també em va transmetre la sensació de ser un animal “simpàtic”, d’aquells que si fós humà miraria de portar-se bé amb tothom. Potser perquè sembla un dels més sociables. Tan bon punt es barrejaven amb impales, com amb nyus, com amb elefants. Això sí, els lleons ben lluny.
Vam tenir
la sort de presenciar la cacera d’un grup de lleones famèliques on una possible
presa era un grupet de zebres que semblava no adonar-se del perill. De fet, les
zebres miraven com les lleones anaven avançant sigilosament, però tampoc fugien, es quedaven com
espectants per veure si realment anirien a per elles o no. I tot això amb
aquesta benevolència de la que us parlava, com un “jo no us he fet res, no teniu
motiu per atacar-me”. Per sort (no sé si més per les pròpies zebres o per
nosaltres, que no volíem que prenguessin mal) les lleones van topar amb un grupet
d’antílops al que finalment van atacar i van aconseguir caçar-ne un, mentre les
zebres tot pasturant, continuaven el seu
camí.
