Sempre partint de
la base que vam anar amb un cohet al cul tot el viatge, i que només en
comptades ocasions vaig tenir temps de plantar el trípode per enganxar unes
postes de sol mínimament decents, els resultats entre corredisses, parades de
cotxe d’emergència en mig de la carretera per immortalitzar el moment, etc, van
ser els següents:
Des de San
Francisco al Turó de Twin Peak, d’una banda vistes a la ciutat, i de l’altra
el Golden Gate traient el cap entre els núvols.
 |
| ISO 100,, f 7.1,, v 1/125 |
 |
| ISO 100,, f 7.1,, v 1/125 |
 |
| ISO 100,, 24mm,, f10,, v 1/15,, trípode |
 |
En el punt
culminant del viatge érem al Grand Canyon. Cap posta de sol espectacular en sí
mateixa, ja que els miradors del Grand Canyon estan encarats al nord, i és
clar, el sol es pon per l’oest. Tot i així, la baixada en la intensitat de la
llum va fer que descobríssim un paissatge, un relleu, i uns colors diferents als
que havíem vist en plena llum del dia. A més a més, teníem davant nostre
diferents focus de tempesta que se’ns anàven acostant i que t’enganxaven
visulament, era impossible marxar d’allà fins que la llum marxés del tot, era
espectacular.
Més endavant
penjaré més fotos d’aquesta tempesta espectacular, però perquè s’entengui el
concepte de la posta que vam veure aquí, penjo 3 fotos:
Un dels focus de tempesta
 |
| ISO 400,, 24mm,, f 7,1,, v 1/50 |
La situació: a la dreta la tempesta que teníem cada cop més a prop (evidentment al final ens va enganxar i tots a córrer), i a l'esquerra la posta de sol. No sabies massa cap a on mirar, de fet nosaltres
3 ens vam dispersar deixant-nos endur per l’espectacle.
 |
| ISO 400,, 24mm,, f 7,1,, v 1/100 |
La posta en sí amb una cortina
d’aigua.
 | ||||||||||
| ISO 400,, 47mm,, f 7,1,, v 1/50 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada