Últims colors de tardor

Aquí va l'última escapadeta que vaig fer a Santa Fe, pel pont del desembre.

Aquest salt d'aigua ja l'havia fotografiat anteriorment, i la veritat és que va ser grata la sorpresa dels dibuixets que feien aquestes fulles sobre l'aigua. Llàstima del reflex del cel ennuvolat que surt a baix a la dreta.

Aquesta altra foto la vaig fer sense trípode i movent el zoom mentre la feia, no està mal, no?

Zanzíbar: última parada

El viatge d'aquest estiu va acabar amb uns dies de relax absolut a Zanzíbar. Tenia moltes esperances fotogràficament parlant, ja que uns dies dormíem a la costa Est, des d'on podria veure les sortides de sol, i uns altres dia a la costa Oest. Pel que fa a les matinades, només vaig aconseguir llevar-me abans de les 06:00 un dia, i em va sortir el tret per la culata perquè el cel estava tot encapotat. Per contra, sempre recordaré aquell matí perquè just quan em sonava el despertador, rebia un Wats App del Xavier que per fi havia aconseguit modernitzar el seu mòbil als Estats Units, i ja podia comunicar-se lliurement.

D'aquell matí en va quedar aquesta foto:

f4,, 1/15 seg. Amb trípode

Pel que fa als dies que dormíem a la costa oest, vam tenir una mica de tot: Una posta de sol que coincidia amb la final de bàsquet dels Jocs Olímpics; una colada (en va) en un complex hoteler en construcció amb unes vistes espectaculars, on semblàvem "La Colla dels Cinc", perseguits per un guàrdia de seguretat i fins i tot acompanyats d'un gos; una tornada al nostre lodge mentre els últims reflexes del sol als núvols s'intuien preciosos... I finalment una posta de sol com déu mana, desde "casa" nostra, podent fer infinitat de fotos i gaudint de l'espectacle.

f6,3,, 1/80 seg

f10,, 1/80 seg

ISO 400,, f11,, 1/10 seg. Amb trípode

Tardor again

Fa 15 dies vaig anar a Santa Fe. Sembla ser que aquest any la tardor ha trigat una mica a arribar, al menys respecte l'any passat. Hi havia hagut uns dies de vent que havien provocat que totes les fulles vermelles dels arbres estiguessin al terra, mentre els arbres mantenien aquelles fulles verdes o grogues que encara no havien acabat de vestir-se de tardor.

f11,, 1/8 seg amb el 28-200 i filtre polaritzador

Com que últimament m'apunto a totes les sortides del Moto Club, em queda poc temps per fer excursions fotogràfiques, així que quan vaig a fer fotos m'he de conformar amb l'estat del paissatge i amb el dia que faci, ja sigui serè, tapat, plujós o emboirat.

f14,, 10 seg

f22,, 15 seg

A veure si la setmana que ve, cap de setmana de treva motorística i d'eleccions, tinc l'oportunitat de tornar a visitar algun paratge de tardor!

Postes de sol

Kenya està just per sota l'equador, per això allà sempre tenen 12 hores de sol, de 6:00 a 18:00. Pels horaris que fèiem era complicat enganxar la sortida de sol, ja que quan dormíem en lodges els primers quilòmetres eren per entrar als Parcs, i quan dormíem en càmpings la primera hora del matí la dedicàvem a desmontar tendes perquè viatjaven amb nosaltres.

En canvi sí que vam poder apreciar diferents postes de sol des de dins mateix dels Parcs que visitàvem. Aquí en van dos exemples.

Massai Mara. 105 mm, f 8,, 1/125

Massai Mara. 105 mm, f 5,6,, 1/250

Paissatges en moviment

Els paissatges que hem vist en aquest safari també han estat espectaculars.

Cada Parc Natural tenia el seu encant. A part de Nakuru del que ja n’he parlat, també vam visitar Massai Mara encara dins de Kenya, i el Serengeti i l’Ngoro Ngoro a Tanzània. L’Ngoro Ngoro és un Parc que queda dins el cràter d’un volcà inactiu actualment, a 2.000 metres d’alçada, que també té el seu petit llac salat i un paissatge d’allò més variat. A mi és el que em va agradar més, i això que no vam tenir temps de veure la part més boscosa ja que la caçera que vam poder presenciar en directe se’ns va menjar tot el matí.

I per cert, Serengeti vol dir “esplanada sense fi”.

Massai Mara. ISO 100,, f4,, 1/1000 i bean bag

Serengeti. ISO 100,, f4,, 1/1000 i bean bag

No sempre hi havia temps per parar a fer la foto, així que sovint les feia de peu a dins la furgo entre sotrac i sotrac i amb l’ajuda de la meva inestimable “bean bag”. Les dues fotos anteriors i la que ve a continuació en són un exemple.

Massai Mara. f6,3,, 1/500 i bean bag

I quan l’espectacularitat de l’escena ja no es podia obviar i li demanàvem al Sandy que parés, era perquè vèiem espectacles com aquest…

Serengeti. 230mm,, ISO 100,, f10,, 1/100 i bean bag