Continuem. A la
següent parada ja ens havíem retrobat amb el Xavier. Aquell dia fèiem 700 km
anant des de Las Vegas (així que diguéssim que la nit abans havíem anat a
dormir tardet) a San Diego, a trobar-nos amb el Pere i la Maria. Però resulta
que de camí ens venia el Joshua Tree (títol d’un dels discs més coneguts d’U2),
un parc natural caracteritzat per un tipus de cactus-arbre molt peculiar. I és
clar, era de parada obligatòria. A l’hora de la posta de sol ens trobàvem en
ple parc, així que vam aprofitar per fer una paradeta per veure l’espectacle.
La part on era el
sol
El cantó on
iluminava
Un cop amagat el
sol, vam agafar el cotxe i cap avall, però uns quilòmetres més enllà
l’espectacle va fer que haguéssim de fer una altra parada, perquè sí o sí, allò
s’havia d’observar amb la calma.
Ja després de San Diego i Los Ángeles, vam
tenir un altre moment maco a Venice Beach, a les portes del Big Sur. Mentre els skaters feien de les seves aliens a
l’espectacle que passava a la línia de mar, un grup de gent amb jambees varis i
alguna cerveseta a sobre, ballaven a la platja a ritme de samba per celebrar
que un dia més el cel es tenyia de vermell.
I ja casi de
tornada a San Francisco, una de les últimes parades va ser a Monterrey. Un camp
de golf espectacular a la línia mateix del mar va fer que paréssim a contemplar
una posta de sol més, això sí, amb unes condicions meteorològiques més aviat
adverses, amb un fort vent que feia que el fred apretés i que tenir les mans al
descobert més de 2 minuts seguits, fós desagradable. Tot i així, vaig poder
enganxar aquest moment amb les gavines volant sobre el mar.
I fins aquí aquesta part del viatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada