Degradats i llanternes

Fa un parell o tres de caps de setmana em van convidar a Pals. Vaig pensar que estava de sort perquè la ubicació era idònia per treure el cap al mar i buscar alguna caleta amb roques, cosa que no tenim a tocar de Barcelona. Abans, però, em vaig informar d’on estaven aquestes cales tan valorades per fer-hi fotografies.

És sabut que els dinars amb els amics sempre s’allarguen, i sent hivern que el sol es pon tan d’hora, no et pots adormir, així que podríem dir que vaig arribar tard a tot arreu. Ja el diumenge i tornant cap a casa, vaig voler parar per la zona de Calonge. Buscava els tons vermellosos de la posta de sol, però no els vaig trobar. No sé si vaig fer tard, o és que la ubicació no era la correcta. En qualsevol cas vaig intentar treure profit de la situació.

Per realçar el poc vermell del cel i perquè no se’m cremés la foto per allà on encara hi havia llum, vaig intentar disparar amb el degradat que tinc, posant-lo invertit (com si fós un degradat invers) i movent-lo al llarg de l’exposició.

ISO 160,, f7,1,, 15 seg

Vaig aconseguir aquesta foto, on per la banda de dalt a l’esquerra es nota que hi ha hagut un degradat pululant. Hauré de millorar la tècnica, perquè està clar que mentre estàs fent fotos i es va fent fosc, hi ha coses que no veus per la pantalleta de la càmara.

Quan ja era negra nit, el Ferran i l’Anna que m’acompanyaven en el trajecte fins a Barcelona, i a qui vaig enredar per fer una paradeta fotogràfica, es van mostrar molt disposats a il·luminar l’escena que volia fer seguint les meves instruccions. Una altra cosa en la que, o bé hauré de practicar més, o bé hauré de comprar-me una llanterna més potent… no parelleta?

ISO 200,, f4,, 13 seg