La meva primera réflex me la vaig comprar per anar a la Índia. He seleccionat 3 fotos d’aquell viatge del 2007. La primera així que la vaig fer vaig pensar en què deuria estar fent aquest home. Em vaig montar la pel·lícula que en aquesta bosseta negra hi portava alguna cosa per menjar, que estava anant a casa a dinar, i que encara li quedaven uns quants km per fer… Sigui com sigui, sempre que m’he mirat aquesta foto he sentit certa llàstima per aquest home.
En aquesta altra foto hi surt una senyora en una “haveli” (cases senyorials construïdes el s. XVIII). A la Índia i especialment a les ciutats, on l’agòbio de la multitud és considerable, em va sorprendre trobar-me aquesta senyora acomodada veient passar el temps tranquil·lament.
I la tercera és per mi la foto més sorprenent. Vam anar a infinitat de temples, i no va ser fins ben avançat el viatge que no ens vam percatar que l’interior de TOTS ells estava envaït de rat-penats. Vaig voler fer alguna foto a alguna d’aquestes “rates voladores”, i crec que no va ser fins a Barcelona que no em vaig adonar que el rat-penat tenia premi…
2 comentaris:
per a mi tens un mèrit nou com a fotògrafa: haver "retratat" la imatge més terrorífica que he vist a la meva vida: aquest ratpenat!!!!!
Jo no la trobo terrorífica, és molt guapa la foto! Un ratpenatet prenen el pit, demostració irrefutable que són mamífers. Susanna per biòloga!
Publica un comentari a l'entrada