La segona part del viatge de l’estiu passat a Córsega, ens vam quedar soles l’Anna i jo. Vam tenir més temps per mirar de fer alguna excursioneta i, per part meva, per intentar treure-li suc al que fins aleshores havia après de fotografia.
En una d’aquestes excursions, baixant per un no-camí empinadíssim, ens vam plantar davant d’una cascada bastant impressionant. L’Anna va decidir acabar de baixar fins el riu, però jo vaig haver de decidir si invertir el temps que estaríem allà en arribar fins a baix (cosa complicada que l’Anna va assolir meritòriament), o si quedar-me a mig camí i provar de treure alguna bona foto. Vaig pensar que era una bona oprotunitat per provar el filtre de densitat neutra de gelatina que portava, tot i que anava sense trípode i enmig d’aquella pendent era difícil deixar la càmara estabilitzada per disparar. Va ser complicat.
provant el filtre buscant l’efecte seda de l’aigua,
la foto em quedava moguda per falta d’estabilitat de la càmera
Complicat perquè el lloc on em vaig quedar tenia unes bones vistes de la cascada, però estava en plena pendent i em vaig quedar molt limitada de moviments. Després perquè m’arribaven tots els esquitxos de la cascada, i el filtre quedava moll en dècimes de segon. Si feia la foto sense filtre, òbviament em passava el mateix, però aleshores em quedava moll l’objectiu. I per últim, perquè me’n vaig adonar que un gran angular segurament m’hagués ajudat a trobar un enquadrament millor. Amb el 24-105 i a la màxima distància que podia agafar de la cascada, no era suficient.
A part, em faltava algún element humà per veure la magnitud de la cascada, però si agafava a l’Anna quan estava a baix, quedava massa petita, a part que aleshores només em sortia la part baixa (i la més lletja) de la cascada.
(l'Anna despistada a peu de cascada) (un altre punt de vista amb una mica de cel)
Així que al final em vaig haver de mig resignar, i esperar que l’Anna tornés a pujar per, ara sí, fer una foto on sortís ella i la cascada, foto obligada en horitzontal, però permetent veure una mica la dimensió de tot pegat i fent entrar també el riu a l'enquadrement.
3 comentaris:
us admiro! a atu per les fotos i per saber què es "filtre de densitat neutra de gelatina" i a l'Anna per avançar sola en aquest indret tant perilloset
Sembla un postre del Ferran Adrià: "filtre de densitat neutra de gelatina"... per llepar-s'hi els dits!!
A la última foto es veu l'Anna un senyor al fons també, quina cascada més gran!
Va ser molt xula aquella excursió!
La veritat és que per un moment em vaig sentir Mowgli saltant de roca en roca,((amb moment d'incertesa i (des)equilibri)), em vaig endur alguna rascada però va valer la pena, sobretot per les aquestes fotos!
Publica un comentari a l'entrada